pren el sol el gat més vell del carrer.
Sap com enganyar el gos perdiguer
i pidolar menjar quan és precís.
Dues gates l’observen amb encís
des d’un finestral on passa proper.
L’una és grisenca i de pas ben lleuger,
l’altra daurada, de pèl llarg i llis.
Arrufa el nasset i es llepa les dents,
alçant la cua, saltant presumit,
mes no pot tocar tan belles senyores.
Pertanyen a mons força diferents,
per molt que miolin amb fort neguit,
separats pel vidre passen les hores.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 31 d'agost de 2012.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
No hay comentarios:
Publicar un comentario