Fills sentits

La mort allarga la seva mà freda                            

per a dur-me ben lluny d’aquesta terra               

on la fossa de l’oblit em soterra,                         

vil mortalla, ni que sigui de seda.                         

Ungit per les muses a la lloreda,                          

vaig cantar el que desitjo i m’aterra:                     

la pau dels àngels, la sang de la guerra,                

la bellesa que, cruel, mai no es queda. 

Mes la sort sovint no ajuda els audaços               

i ara tots els meus versos, fills sentits,   

dormen oblidats en un trist altar.

Defugiu tant com sigueu ben capaços  

el mal dels poetes lletraferits                                  

que volen, simples mortals,  perdurar.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 12 d'agost de 2012.
Imatge: Küste bei Mondschein de Carpar David Friedrich (1835-1836).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.