Desconec qui va començar primer
a cercar el sentit de tot plegat:
per uns fou l’Orient il·luminat,
segons molts altres, els hereus d’Homer.
El cas és que tots pensen sobre el ser,
habiten coves, van en carro alat,
somien que cert geni els ha enganyat,
i lloen la voluntat de poder.
Discuteixen tots, ocupant els segles
en ridícules demostracions
que neguen el secret més evident.
El món que trepitgem no té més regles
que les que dicten les emocions
de la Natura cruel i dement.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 28 d'agost de 2012.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
Plató, Descartes i Nietzsche? Si he fallat de lluny ho sento, saps que t'he escoltat durant tres anys amb molta atenció però he treballat poc la informació que rebia. Una abraçada, Fonti!
ResponderEliminarEts un crack! Molt bé, has encertat el 100%. Qui habita coves i va en carro alat és Plató (mite de la caverna i mite del carro alat), qui "somia" amb genis malignes és Descartes i el fanàtic de la voluntat de poder és el meu estimat Friedrich Nietzsche.
ResponderEliminarCom ja deus haver vist, el poema ve a dir que la filosofia està condemnada al fracàs...