Cantem i ballem a la lluna plena,
batent els címbals i cròtals de fusta!
Agitem els tirsos amb mà robusta,
abillats amb grops d’heura i parra hel·lena!
Cantem i ballem a la lluna plena,
invocant els sàtirs de cua augusta!
Veniu, bacants de nuesa venusta,
i junts guimbarem en la nit obscena!
Cantem i ballem sota les estrelles!
Beguem-nos el vi, mengem-nos la carn
de cérvols, poetes i tràgics reis!
Cantem i ballem sota les estrelles!
Fugim als boscos on farem escarn
dels qui pretenen sotmetre’ns a lleis!
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 10 d'agost de 2012.
Il·lustració: La dansa de les bacants, de Salvador Tuset i Tuset (1883-1951).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
Ah Mestre! cap a on queda la funesta bacanal?
ResponderEliminarQuin holocauste més sincer sobre la terra!
Allò que som és carn, alè i un principi recte.
Aire -d'una fina xarxa de sang i ossos- que és respirat una vegada i una altra.
Saluts, Catul, ple ets de gràcia!
Gràcies Jordi per les teves anatòmiques paraules! El temps és breu i mai torna, s'ha de gaudir al màxim!
ResponderEliminar