jueves, 20 de octubre de 2016

La noia del balcó


Un ufanós matí de Primavera,
entre liles de corol·la morada,  
vaig veure-la per primera vegada,
podant les roses a la balconera.

Un segon cop, des de l’ampla vorera,
vaig trobar-me-la estenent la bugada
i més cops encara, a la balconada,  
pentinant-se la llarga cabellera.

Quan coincidíem, jo la saludava,  
encisat, alçant la vista cap a ella 
i la noia regava les plantetes. 

Mai vaig esbrinar com s’anomenava 
ni què passava rere la portella,
però us dic que plorava llagrimetes.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 20 d'octubre de 2016.
Imatge: Pintura de Karl Ludwig Friedrich Becker (1820-1900).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

sábado, 3 de septiembre de 2016

Abracem la nit


Abracem la nit amb goig renovat!
Deixem-nos seduir pels bells rubors
d’aquest gran cel que prem els nostres cors,
quan el Sol moribund fuig esgotat!

Adorem, un cop més, la voluptat
d’aquesta lluna de pàl·lids fulgors!
Que s’atansi, coronada de flors,
per l’eteri periple constel·lat!

Ja veus que duc la túnica ben fluixa.
Sigues una companya generosa
i estimem-nos abans la son no ens venci!

Besa’m amb els teus llavis de maduixa!
Que la nostra carn, nua i tremolosa,
no s’assequi a les Torres del Silenci!

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 3 de setembre de 2016.
Imatge: Portada dels anys 20 d'origen desconegut.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

viernes, 10 de junio de 2016

La bella dorment


Dorm amb un lleu somrís angelical 
i tanca els ulls mentre, un cop més, somia.  
És la bella dorment, que s’extasia 
en mons onírics de curs ideal. 

La noia pateix un terrible mal, 
mes no consisteix en la fantasia 
de no poder despertar, ni de dia
ni de nit, durant un segle fatal.  

L’encanteri que sobre ella recau   
és de caràcter força més mesquí, 
perquè la desvetlla molt freqüentment. 

Qui la desperta no és cap príncep blau.  
Ans, al contrari, fa pudor de vi 
i s’hi arramba sense cap mirament.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 10 de juny de 2016.
Imatge: origen desconegut.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

miércoles, 18 de mayo de 2016

La mà vigorosa


Essent jo un infant, la mà vigorosa
del pare mesclava amb devot treball
els colors viscosos, amunt i avall,
damunt la pala de fusta porosa. 

Aquella mà, pintora virtuosa,
sabia com retratar amb detall
el cim grisenc, l’esmaragdina vall
i belles models de pell sinuosa. 

Els anys han adormit aquella mà
que tantes obres pintà, sempre noves;
no hi haurà, doncs, més olis ni vernís. 

La vil mola del temps polsinarà  
també les meves mans, encara joves.
Procura, mentre puguis, ser feliç.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 18 de maig de 2016.
Imatge: Pintura rupestre (Argentina).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

jueves, 21 de abril de 2016

Bescanvi


Si de mi depengués, no compondria
més que sublims odes a la bellesa,
himnes auris a la delicadesa
que reconforta els cors amb alegria.

Però la vida tot ho bescanvia
i m’ensenya que la breu jovenesa
es farà malbé amb tanta lleugeresa
com nasqué pura de la nit al dia.

La bellesa, quan pren forma de noia
i desclou la seva feminitat,
és una flor d’efímera existència.

El temps acaba marcint cada joia,
xucla amb ànsia la vitalitat
car vol transmetre-la a la descendència.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 21 d'abril de 2016.
Imatge: L'esperança I de Gustav Klimt (1903).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

martes, 12 de abril de 2016

Gris


Gris s'alça el dia,
com moltes esperances
de millor vida.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 12 d'abril de 2016.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

miércoles, 6 de abril de 2016

Somnis de vellut


Per tots nosaltres era ben sabut
que molt prometia aquella noieta:
carona d’àngel, llavis fins i rosseta,
movia amb gràcia el seu cos menut.

Aviat sospirà per un debut 
que li valgués fama de princeseta
i marxà, guimbant amb una maleta
carregada de somnis de vellut. 

Uns pocs anys després, ens vam retrobar 
i la fresca lluïssor dels seus ulls
s’havia fos com un estel llunyà.

La vida de pecat que hi va trobar
havia marcit aquells rossos rulls.
Acceptà els diners i s’agenollà.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 7 d'abril de 2016.
Imatge: detall de L'endevinadora de la bona ventura de Georges de La Tour (1633-1639).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

lunes, 28 de marzo de 2016

La font de la capella


Prop de Monistrol hi podeu trobar,  
baixant en dos trams la llarga escaleta, 
una font semblant a una capelleta  
on les abelles hi solen niar.

Quan era menut m’hi agradava anar,
cansat de pedalar en bicicleta.
L’aigua de muntanya, fresca i ben neta,
brollava d’aquell broc sense parar.

Agenollant-me, com un pregadéu,
entrava les meves mans a l’eixam 
per tastar aquell nèctar refrescant.

Les abelles, guardianes de la deu,
em permetien beure entre l’herbam,
sadollant la set d’aquest suplicant.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 27 de març de 2016.
Imatge del broc de la Font de la Capella (Monistrol de Montserrat) d'Enric Costa i Castells a www.encos.cat.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.


jueves, 17 de marzo de 2016

Interpretacions


T'estimo.
Ho saps perquè mai et toco.
Ni un petó formal de benvinguda,
ni de comiat.
Si ens creuem pel passadís, m'aparto cuitós.
Si els nostres genolls sota la taula es toquen,
m'afanyo a retirar-me,
no fos cas que erròniament m'interpretessis
i perdés el poc que tinc
de tu.

I tu, en canvi, m'ignores.
Ho sé perquè mai em mires.
No em dirigeixes cap amable paraula, quan arribo
o bé tu marxes.
Si ens creuem pel passadís, continues.
Si els nostres genolls sota la taula es toquen,
t'afanyes a retirar-los,
no fos cas que erròniament t'interpretés
i pensés que tinc alguna possibilitat
amb tu.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 17 de març de 2016.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

viernes, 4 de marzo de 2016

Frígia


Com a esclava, temps enrere, servies
en freds palaus de marbre i nacre clar.
Eren temps on no podies triar
amb qui les obscures nits comparties.

Ell t’alliberà d’aquells tristos dies,
comandant els revoltats fins al mar
i Roma, afeblida, va tremolar
en veure totes aquelles sagnies.

Ara, quan les seves mans t’acaronen,
no et fa res dormir sobre un jaç de palla,
si podeu gaudir del cel estrellat.

A la fi, corns i tubes ressonen,
anunciant la darrera batalla.
Si cal morir, que sigui en llibertat!

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 4 de març de 2016.
Imatge: Anna Antonicheva en el paper de Frígia en versió del ballet Spartacus, d'Aram Khachaturian.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

sábado, 20 de febrero de 2016

Fums de colors


Nois i noies de llonga cabellera
s’esvaloten entre fums de colors.
Canten i ballen, alegres els cors,
festivant que arriba la primavera.

Un Dionís hindú d’ells s’apodera, 
coronat de fragants i joves flors.
Criden i salten, impregnats d’olors,
celebrant que un nou desig els esvera.

Porprats, els nois despentinen els flocs
d’or de les noies i fan malifetes,
ataronjant els seus malucs amb granes.  

Tacats de carmí, taronges i grocs,
bruts d’atzurs, verds marins i violetes,
esdevenen aquarel·les humanes!
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 21 de febrer de 2016.
Imatge: Festa dels colors. Origen desconegut.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

lunes, 15 de febrero de 2016

Hetera


A tu, que amb fred menyspreu goses jutjar-me  
des d’aquest pedestal de casta esposa  
i, quan ens creuem, t’apartes cuitosa 
no fos el cas que anessis a tocar-me.

Sàpigues tu, que abans de criticar-me,
faries molt bé d’aprendre una cosa:
sé perfumar la meva pell sedosa
i fer que els homes frisin per amar-me. 

Prou que et satisfà el títol de senyora,
quan només ets, del cert, un receptacle
per als fills, presonera en un casal.

Possiblement, a mi no se m’honora,
però puc, en el meu ric habitacle,
escollir qui traspassa el meu portal.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 15 de febrer de 2016.
Imatge: Detall de La model de l'escultor (Venus Esquilina) de Sir Lawrence Alma-Tadema (1877).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

miércoles, 3 de febrero de 2016

La ballarina


Fa temps, al luxós palau de l'emir,
arribaren els músics d'un basar
que presumien de poder mostrar
la millor dansaire de Wadi as Sir.

La ballarina, dibuixant un gir,
doblegà els seus malucs de nacre clar
i el gran monarca, veient-la dansar,
ordenà que la deixessin venir.

Fascinat, el príncep digué: “Qui sap
dir-me d'on neix un ball tan seductor?".
La noia respongué amb to vergonyós:

“L’ànima del filòsof és al cap,
la del poeta batega al seu cor,
la del ballarí li recorre el cos”. 

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 3 de febrer de 2016.
Imatge: Arabian nights de Kay Nielsen (1886-1957).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

domingo, 31 de enero de 2016

Ofèlia


Amb un pàl·lid rostre de lluna blanca  
sobre les aigües, talment si dormís
entre límpids llençols de riu blavís, 
surava bella, ben serena i franca.

Alguns acusen l’envejosa branca
d’un vell salze ploraire i trencadís,
altres que va ser l’acte malaltís
de la nàiada en saltar d’una tanca.
             
Quan les robes del vestit foren molles, 
el pes embegut l’enfonsà de rosa
i baixà a les profunditats florides. 

Després, entre luctuoses bombolles,
tan sols restà sobre l’aigua calmosa
la muda garlanda de margarides.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 31 de gener de 2016.
Imatge: Ophelia de Paul Albert Steck (1895).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

miércoles, 20 de enero de 2016

Friné


Quan la van jutjar, deixà que caigués
la seva túnica de fils daurats
i tots admiraren bocabadats
la seva nuesa en aquell procés.

Qui gosaria, quan la contemplés,
culpar la flor de pètals delicats?
Qui podria condemnar els rosats
encants i no delectar-s’hi mai més?

L’absolgueren per unanimitat,
convençuts que tanta bellesa en flor
significava un ver senyal, un nexe.

Llavors, el magistrat de més edat,
com si fos la deessa de l’Amor,
li besà pietosament el sexe.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 20 de gener de 2016.
Imatge: Phryne de Pierre Étienne Daniel Campagne (1885).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

viernes, 1 de enero de 2016

Guspira divina


L’autèntica bellesa la trobem
en el rostre immaculat d’una noia
i, quan la sentim, una dolça joia
envaeix l’ànima i ens agitem.

És un sentiment que ens omple en extrem, 
traspassa fins i tot els murs de Troia,
fent-nos sentir dèbils com una toia,
mentre ens bocabadem i tremolem. 

No és por de novell allò que sentim,
sinó una sincera admiració 
per l’aire transcendent que s’hi respira.

Tanta bellesa, de bust ben sublim,
no pot ser filla de l’atzar, ah, no!
Ha de néixer de divina guspira.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 2 de gener de 2016.
Imatge: Mädchenakt von vorne de Gustav Klimt (1902).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.