Del fangar de la mediocritat
m’aixeco, minúscul, per protestar,
a tu, que tries a dit qui elevar
als rosats cels de la posteritat.
No vull el trist paper que m’ha tocat,
em nego a seguir esclau de l’atzar
que permet als escollits triomfar
i ven els altres a l’anonimat.
Deixa que per fi trenqui amb un cop sec
les cadenes d’acer que ningú torça
i amb llibertat un nou destí comenci.
Ningú sent el meu desesperat prec,
només s’escolta un eco que perd força
fins a morir en els llimbs del silenci.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 24 d'agost de 2012.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
No hay comentarios:
Publicar un comentario