A l'ombra fresca dels oms

Assegut a l’ombra fresca dels oms                      
que creixen alts a la vora del riu,                        
xuclats de saba per heures d’estiu,                   
observo, feliç, els boscatges roms.                   
 
Aquí les bèsties no duen noms,                          
ni demanen permís per fer el niu,                      
només actuen quan l’instint els diu,                
sense civilitzats perquès ni coms.                     
 
Així veig com corre, fugaç, la cerva,                  
com la truita de riu neda ben bruna                  
i voleia el borinot engroguit.                             
 
I a mi? Dimonis! A mi qui m’observa?    
A mi m’observen el sol i la lluna,            
les mil estrelles i el cel infinit.

Publicat el 28 de setembre de 2012 a www.lasiringadepan.blogspot.com.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.