Amarg és el verd pòsit de l’absenta,
dorm en la meva copa de cristall
mentre, glop a glop, caient gola avall
em procura, vil botxí, una mort lenta.
Cap dolç terròs de sucre m’acontenta
per molt que el remulli amb pena i treball
sobre una cullereta de metall
quan hi aboco, trist, aigua gens calenta.
Només queda mirar de fit a fit
la cruel fada verda que m’ofega
en un mar de llàgrimes de licor.
Cap inspiració, si està entristit,
troba el poeta quan incaut navega
en els freds oceans del desamor.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 14 de setembre de 2012.
Il·lustració d'Edgar Degas, La bevedora d'absenta, 1876.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
Aquest poema ens ve a dir que en cas d'usar el record d'un desamor com a inspiració, hem d'ésser cautes per a no caure en el vertader vòrtex de la foscor. Els sonets són molt idonis per contar històries excepcionals!
ResponderEliminarLa negativitat pot inspirar però és perillosa i autodestructiva!
ResponderEliminar