miércoles, 5 de septiembre de 2012

Les granotes


És lluna plena i rauquen les granotes:    
Roc-roc! Roc-roc! Som filles de les fonts!     
Roc-roc!  Habitem a sota dels ponts!     
Nedem curoses, estirant les potes!     
 

Bufa la brisa i rauquen les granotes:      
Roc-roc! Pèssim poeta en mars i monts!    
Roc-roc! Que se t’enduguin cent Queronts!  
No veus com ens avorreixes a totes?  
 

M’enutgen tantes cruels veritats                           
i les apedrego cercant venjança,                           
però es capbussen les vils, fent bombolles.    
 

No escoltis les amables amistats!                         
Si vols veritats, granotes en dansa!                       
Aristofàniques i del tot folles!   

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 5 de setembre de 2012.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

2 comentarios:

  1. Cuanta fortuna tenim, els poetes, amb granotes com aquestes! Si no, les hauriem de crear...

    ResponderEliminar
  2. Sí, una veritat a temps ens estalvia moltes misèries!

    ResponderEliminar