miércoles, 5 de septiembre de 2012
Les granotes
És lluna plena i rauquen les granotes:
Roc-roc! Roc-roc! Som filles de les fonts!
Roc-roc! Habitem a sota dels ponts!
Nedem curoses, estirant les potes!
Bufa la brisa i rauquen les granotes:
Roc-roc! Pèssim poeta en mars i monts!
Roc-roc! Que se t’enduguin cent Queronts!
No veus com ens avorreixes a totes?
M’enutgen tantes cruels veritats
i les apedrego cercant venjança,
però es capbussen les vils, fent bombolles.
No escoltis les amables amistats!
Si vols veritats, granotes en dansa!
Aristofàniques i del tot folles!
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 5 de setembre de 2012.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Cuanta fortuna tenim, els poetes, amb granotes com aquestes! Si no, les hauriem de crear...
ResponderEliminarSí, una veritat a temps ens estalvia moltes misèries!
ResponderEliminar