de la taula i cadires on menjar,
de les portes i bigues de la llar,
i del mànec que les mans han brandit.
Sóc el fruit que sadolla el delit,
les cent branques on l’ocell pot niar,
sóc l’ombra fresca on et pots resguardar,
i la formosor del bosc presumit.
Sóc l’escalf que abriga quan és hivern,
el bastó que socorre la vellesa
i el taüt que t’acompanya al fossat.
Si em causes cap mal, ves al fosc infern,
però si em cuides, et faig la promesa
de procurar-te gran felicitat.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 6 de setembre de 2012.
Imatge: Pinterest, autor desconegut.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
No hay comentarios:
Publicar un comentario