El petó

Quan la vaig trobar, ja de matinada,             
em cobrí la cara amb el curt quitó,                          
ella digué: “No temis pel petó,                                                 
¿qui pogué veure’ns juntes per la prada?”        
 
“Ens veié” –vaig dir- “la nit estelada;                      
i la lluna, des del seu bastió,                                     
li explicà a l’aigua del pou fanfarró,                         
que no tardà en dir-li a la ferrada”.                      
 
“I aquesta, plena d’aigua, li digué                           
a les dones que anaven a rentar,                            
i aviat ho sabrà l’illa sencera”.                                   
 
“S’assabentarà ma mare i, també,                          
el meu pare abans no ho pugui negar:                 
Bilitis i Safo es besen a l’era!”.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 11 de setembre de 2012.
Il·lustració: Bilitis (7) de George Barbier (1922).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.