Cecs

Diuen, escèptics, que són només mites,   
que fora dels contes no hi ha fades 
i que les nimfes són imaginades
per ments innocents i somiatruites. 

Jo els responc amb goig que són infinites 
les ribes on les veig endormiscades, 
coronades de murtra i perfumades 
amb flors de desempedrades ermites.

Tan cecs estan que mai les poden veure,
ni que llueixin a dos pams dels nas.
Per a ells tot són deserts i erms desolats.

Obriu els ulls, necis! No em voleu creure?
Què científic el vostre Parnàs! 
Què versemblants els vostres decorats!

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 25 de maig de 2014.
Il·lustració: Jugant contentes de Paul Émile Chabas (1899).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Gatzara

Quan la reina bicorne presideix    
els estels titil·lants del firmament
i la foscor nocturna del moment,  
una forta gatzara s'alça i creix:

“Som els satirots que la nit nodreix
amb mamelles curulles d’aiguardent!
Vaguem bohemis, amb el cor calent,
per carrers silents que ningú coneix!”

“Tant ens fa despertar els bons veïns
i enrojolar les seves castes filles 
quan simulen estar dormint al llit!”

“L’alba purificarà els crits mesquins
que puguem dedicar a les pubilles!
Cridem ben alt i alegrem-los la nit!”

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 9 de Maig de 2014.
Il·lustració: Dos sàtirs de Peter Paul Rubens (1577-1640).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Les amants de la flor de lotus

Llisquem calmoses per la dolça riba,
banyant-nos a les trèmules onades    
que veuen créixer les fulles peltades 
del rosat lotus on l’insecte liba.

El cobejat nenúfar s’alça i tiba,
enmig d’espesses frondes enredades;
les mans poc indolents i agosarades
el podran collir si el moment arriba.  

Llavors, exultants per aquesta rica
troballa, filla de les aigües blaves,
ens sumirem en un ludus ignotus.

No som la bella Lakmé ni Mallika,
no som princeses índies ni esclaves,
sols som les amants de la flor de lotus. 

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 1 de Maig de 2014.
Il·lustració: Les nimphes, per George Barbier (1882-1932).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Pètal a pètal

Assegut amb les mans sobre el bastó,  
un vell pren el sol i res no li plau  
més que veure passar el temps en pau
per donar descans a l’exhaust taló.

Davant seu, vora la font del cantó,
unes belles noies de pell suau
desfullen una flor de color blau,
pètal a pètal, seguint la cançó.  

Van repetint: “¿M’estima o no m’estima?
¿M’estima o no m’estima aquell vailet?”
I riuen juntes, vestides de lli.

Una llàgrima d’argent regalima  
per l’arrugada galta del vellet...  
La flor no es pansirà, però elles sí.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 19 d'abril de 2014.
Il·lustració: Estiu d'Alfons Mucha (1860-1939).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Vostè perdoni

Sota l’indiscret esguard d’uns templets,
més enllà del marbre blanc d’un relleu
que representa Ariadna i Teseu,
s’alça un intricat laberint d’arbrets. 

Amagats entre les verdes parets
d’espessos xiprers podats, amor meu,
descordo delitós el camafeu 
que guarda amb gelosia els teus secrets.

Una mà furtiva, vostè perdoni,  
s’esmuny en silenci pel sedós mont
que Venus reserva al joc amatori.

Cap altre mortal n’ha estat testimoni.
Només Eros, bastit sobre una font,
perfila murri un somriure marmori.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 22 de març de 2014.
Imatge: Escultura d'Eros al Laberint d'Horta.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Viaranys

Quedar per prendre cafè italià,
passejar per Sants aquella vegada,
recórrer laberints a la vesprada,
fer-se petons, agafats de la mà.

Resseguir el passat grec i romà,
contemplar junts l’Alhambra de Granada,
descobrir blaus mars en terra allunyada,
remuntar l’Ebre en barca i més enllà.

Fer una pausa de diversos anys
a la vora del massís del Montseny
i formar tots dos una nova llar.

On acabaran aquests viaranys
no ho sé, ni quan, però el camí s’estreny
i és millor recordar que imaginar.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 3 de març de 2014.
Imatge: Llum al final del bosc, Hostalric, boscos de fusta a la falda del castell, de Víctor Bassols (2011).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Enterrats en sal

Molts són els qui reneguen de la forma   
i, en nom d’una vana Modernitat,   
veneren aquesta nova deïtat 
que gesta poemes bords sense norma.

Versos, estrofes i rimes deforma,
fent del contingut, tan enrevessat,
un fosc oracle mal interpretat
que, per impossible, tothom transforma.

Jo canto a la bellesa dels somriures,  
i a la Natura de bust immortal
que veu finir les nostres curtes vides...

Mort als versos blancs, mort als versos lliures!
Que s’esvaneixin enterrats en sal!
Que no arribin més als nostres oïdes!

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 11 de febrer de 2014.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Femme fatale

Coneix bé el poder que té sobre els homes
des que va canviar nines de drap
per barrets a la moda i també sap
com ser cruel amb sardòniques bromes.

Al seu voltant riuen petits milhomes,
dèbils gegants de la mida d’un tap,
incapaços de pensar amb el cap
quan ella sacseja garsa les plomes.

Els arrenca preuades joies d’or,
abrics de pell i pedreria fina,
obsequis rebuts dels que presumeix.

Però sota la màscara té por:
la lànguida joventut ja declina
i amb ella l’encanteri s’esvaeix.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 26 de gener de 2014.
Il·lustració: Judith I de Gustav Klimt (1901).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

L'aroma dels castanyers

Dedicat a Carl von Linné i al diví Donatien Alphonse.

Passejant a l’ombra dels castanyers,
la noia, que deambula amb pas lent,
somriu mentre ocupa la seva ment
rememorant innombrables afers. 

Les verdigrogues flors dels castanyers
cauen a terra, endutes pel fort vent,
i s’estén pel jardí de juny silent
un dolç aroma, subtil com un vers.

Hom creuria que la donzella admira
la bellesa del paisatge florit   
i l’inflorescent esclat de la vida. 

Mes no és per aquest motiu que sospira,
sinó que aquell perfum li encén el pit, 
que batega fort, i l’ha seduïda.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 12 de gener de 2014.
Il·lustració: Obra d'Alexandre de Riquer (1856-1920).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Beutats de cames primes

Canteu, muses caniculars, canteu!  
Insufleu-me, doncs, agradoses rimes 
que lloïn les beutats de cames primes
quan dansen en rotllana davant meu!

Les trobareu per tot el mar Egeu,
són sempre aquelles a qui més estimes:
noves Cloes, Safos i Diotimes 
que canten amb melodiosa veu!

S’explica que són filles de Pandora, 
portadores en secret d’un gran mal 
mentre sedueixen a cau d’orella... 

Giravolten de forma encisadora   
en una dansa subtil i carnal, 
la més terrible, també la més bella!

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 4 de gener de 2014.
Il·lustració: La dansa (1909), Henri Matisse.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Descobrir

De camell a lleó i després a nen,
descobrir que els raigs de sol brillen fort,
descobrir que naveguem a bon port  
per molt que udoli el tempestuós vent!

De camell a lleó i després a nen, 
reeixir victoriós de la mort   
i besar la més bella de la cort, 
descobrir que res no és suficient!

Conquerir imperis damasquinats, 
recórrer vasts territoris ignots
i descobrir tresors d’or i safirs!

Albirar horitzons inexplorats, 
deambular sobre núvols remots, 
dir sí a la vida, brandant un tirs!              

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 26 de desembre de 2013.
I·lustració: El caminant sobre el mar de núvols de Caspar David Friedrich (1818).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

De vegades

De vegades, solament de vegades,  
me’n trobo una quan dorm al tren i bada, 
o passejant vora la mar salada;   
són les filloles de nimfes i fades. 

De vegades, unes poques vegades, 
les veig com festegen a la vesprada   
o prenen el sol a la balconada;   
encara són joves i desitjades. 

Llavors em recloc, mig enlluernat, 
i prenc el llapis i un paper en blanc, 
intentant retenir aquella imatge. 

Ah, què difícil en un vers rimat 
encabir-ho tot sense suar sang!       
El poema es queda en pàl·lid miratge.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 21 de desembre de 2013.
Imatge: Retrat d'una dona jove de Paul Émile Chabas (1869-1937).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Nu silenci

Fujo a corre-cuita pel bosc ferest,
allunyant-me dels llums de la ciutat
i dels fums decadents que han emboirat
els estels titil·lants dels cels de l’est. 

Abraço la fosca i m’hi endinso prest. 
Enrere queda la moralitat     
amb els seus grillons de ferro forjat; 
només resta l’espessa fronda agrest.

“On sou, nímfules belles?” –crido fort.
“On sou, satirots?” –pregunto de nou.  
Mes ningú respon, tot és nu silenci.   

S’amaguen al boscatge i fan el sord    
per més que els cerqui quan el jorn es clou. 
La tensa quietud fa que malpensi.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 8 de desembre de 2013.
Il·lustració: Paisatge amb llac de Jean Baptiste Camille Corot (1796-1875).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Lladrucs

Amagat darrere d’un canyissar,    
vora les tèbies aigües perlades, 
observo com les nàiades pigades  
creuen que ningú les ha d’espiar. 

Tan de bo les poguéssiu fitar!   
Desen les robes del tot confiades 
i es capbussen nues i esvalotades 
en aquest sublim i secret altar.  

Mireu com neden de dues en dues! 
Es banyen davant dels meus ulls porucs 
i prenen el sol a la clariana. 

Ah, quina joia veure-les nues!   
Però què sento? No són els lladrucs 
que s’acosten per ordre de Diana?

Il·lustració: Nimfes caçant de Julius Le Blanc Stewart (1855-1919).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 29 de novembre de 2013.

Les pomes

Quan creixen ufanes les núbils pomes
i les bones filles dormen al llit, 
la noia, que encara no té divuit,    
es passeja amb una boa de plomes.

Perfumada amb babilònics aromes, 
escurça la vora del seu vestit  
i torna només quan és negra nit
amb la pell magrejada per cent homes. 

Li es completament igual què diran;   
pica l’ullet i somriu la noieta           
mentre va presumint de cabells llargs. 

Les pomes tard o d’hora es marciran. 
Què serà de tu, quan siguis velleta?   
Sols un cabàs ple de records amargs.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 19 d'octubre de 2013.
Il·lustració de Paul Laurenzi (1964).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.