De camell a lleó i després a nen,
descobrir que els raigs de sol brillen fort,
descobrir que naveguem a bon port
per molt que udoli el tempestuós vent!
De camell a lleó i després a nen,
reeixir victoriós de la mort
i besar la més bella de la cort,
descobrir que res no és suficient!
Conquerir imperis damasquinats,
recórrer vasts territoris ignots
i descobrir tresors d’or i safirs!
Albirar horitzons inexplorats,
deambular sobre núvols remots,
dir sí a la vida, brandant un tirs!
descobrir que els raigs de sol brillen fort,
descobrir que naveguem a bon port
per molt que udoli el tempestuós vent!
De camell a lleó i després a nen,
reeixir victoriós de la mort
i besar la més bella de la cort,
descobrir que res no és suficient!
Conquerir imperis damasquinats,
recórrer vasts territoris ignots
i descobrir tresors d’or i safirs!
Albirar horitzons inexplorats,
deambular sobre núvols remots,
dir sí a la vida, brandant un tirs!
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 26 de desembre de 2013.
I·lustració: El caminant sobre el mar de núvols de Caspar David Friedrich (1818).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
Per a mi sí que hi ha res suficient, voldria immobilitzar el meu present actual.
ResponderEliminarHi ha moments que voldríem eternitzar, oi? Però pensa que la vida és com una cançó, si la poses en pausa no es gaudeix, haha
Eliminar