Les pomes

Quan creixen ufanes les núbils pomes
i les bones filles dormen al llit, 
la noia, que encara no té divuit,    
es passeja amb una boa de plomes.

Perfumada amb babilònics aromes, 
escurça la vora del seu vestit  
i torna només quan és negra nit
amb la pell magrejada per cent homes. 

Li es completament igual què diran;   
pica l’ullet i somriu la noieta           
mentre va presumint de cabells llargs. 

Les pomes tard o d’hora es marciran. 
Què serà de tu, quan siguis velleta?   
Sols un cabàs ple de records amargs.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 19 d'octubre de 2013.
Il·lustració de Paul Laurenzi (1964).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.