Nu silenci

Fujo a corre-cuita pel bosc ferest,
allunyant-me dels llums de la ciutat
i dels fums decadents que han emboirat
els estels titil·lants dels cels de l’est. 

Abraço la fosca i m’hi endinso prest. 
Enrere queda la moralitat     
amb els seus grillons de ferro forjat; 
només resta l’espessa fronda agrest.

“On sou, nímfules belles?” –crido fort.
“On sou, satirots?” –pregunto de nou.  
Mes ningú respon, tot és nu silenci.   

S’amaguen al boscatge i fan el sord    
per més que els cerqui quan el jorn es clou. 
La tensa quietud fa que malpensi.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 8 de desembre de 2013.
Il·lustració: Paisatge amb llac de Jean Baptiste Camille Corot (1796-1875).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.