me’n trobo una quan dorm al tren i bada,
o passejant vora la mar salada;
són les filloles de nimfes i fades.
De vegades, unes poques vegades,
les veig com festegen a la vesprada
o prenen el sol a la balconada;
encara són joves i desitjades.
Llavors em recloc, mig enlluernat,
i prenc el llapis i un paper en blanc,
intentant retenir aquella imatge.
Ah, què difícil en un vers rimat
encabir-ho tot sense suar sang!
El poema es queda en pàl·lid miratge.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 21 de desembre de 2013.
Imatge: Retrat d'una dona jove de Paul Émile Chabas (1869-1937).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
No hay comentarios:
Publicar un comentario