sábado, 25 de enero de 2014

Femme fatale


Coneix bé el poder que té sobre els homes
des que va canviar nines de drap
per barrets a la moda i també sap
com ser cruel amb sardòniques bromes.

Al seu voltant riuen petits milhomes,
dèbils gegants de la mida d’un tap,
incapaços de pensar amb el cap
quan ella sacseja garsa les plomes.

Els arrenca preuades joies d’or,
abrics de pell i pedreria fina,
obsequis rebuts dels que presumeix.

Però sota la màscara té por:
la lànguida joventut ja declina
i amb ella l’encanteri s’esvaeix.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 26 de gener de 2014.
Il·lustració: Judith I de Gustav Klimt (1901).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

2 comentarios:

  1. Fóra millor seduir amb la paraula; no es marceix...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Certament, la paraula té més longevitat que el físic. Malauradament no tothom se n'adona (!).

      Eliminar