Lladrucs

Amagat darrere d’un canyissar,    
vora les tèbies aigües perlades, 
observo com les nàiades pigades  
creuen que ningú les ha d’espiar. 

Tan de bo les poguéssiu fitar!   
Desen les robes del tot confiades 
i es capbussen nues i esvalotades 
en aquest sublim i secret altar.  

Mireu com neden de dues en dues! 
Es banyen davant dels meus ulls porucs 
i prenen el sol a la clariana. 

Ah, quina joia veure-les nues!   
Però què sento? No són els lladrucs 
que s’acosten per ordre de Diana?

Il·lustració: Nimfes caçant de Julius Le Blanc Stewart (1855-1919).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 29 de novembre de 2013.