un vell pren el sol i res no li plau
més que veure passar el temps en pau
per donar descans a l’exhaust taló.
Davant seu, vora la font del cantó,
unes belles noies de pell suau
desfullen una flor de color blau,
pètal a pètal, seguint la cançó.
Van repetint: “¿M’estima o no m’estima?
¿M’estima o no m’estima aquell vailet?”
I riuen juntes, vestides de lli.
Una llàgrima d’argent regalima
per l’arrugada galta del vellet...
La flor no es pansirà, però elles sí.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 19 d'abril de 2014.
Il·lustració: Estiu d'Alfons Mucha (1860-1939).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
A la flor y a la mujer, la belleza es el primer don que les concede la naturaleza, pero es lo primero también que, más tarde, les arrebata.
ResponderEliminarJajaja, políticamente incorrecto però antropológicamente cierto.
Eliminar