Enterrats en sal

Molts són els qui reneguen de la forma   
i, en nom d’una vana Modernitat,   
veneren aquesta nova deïtat 
que gesta poemes bords sense norma.

Versos, estrofes i rimes deforma,
fent del contingut, tan enrevessat,
un fosc oracle mal interpretat
que, per impossible, tothom transforma.

Jo canto a la bellesa dels somriures,  
i a la Natura de bust immortal
que veu finir les nostres curtes vides...

Mort als versos blancs, mort als versos lliures!
Que s’esvaneixin enterrats en sal!
Que no arribin més als nostres oïdes!

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 11 de febrer de 2014.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.