Vet aquí que sóc un hàbil artista
de la secreta transmutació;
puc convertir el plom en or del bo.
Considereu-me, doncs, un alquimista.
Destil·leu el licor més pessimista,
furgant en el cor una emoció.
Aquí opero la transformació,
catalitzant un vers preciosista.
Quan l’art de sublimar vulgueu brandir,
en un fosc gresol on fer la barreja
tres elements heu d’haver abocat:
El mercuri de verinós sospir,
el sofre groc de la pudent enveja,
i la sal de la mediocritat.
Publicat el 11 d'octubre de 2012 a www.lasiringadepan.blogspot.com .
Ilustració: El alquimista de David Teniers (1610-1690).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
Mmmmmm'agrada. Molt bo, de veritat. Com escau un sonet dels teus! No deixa de semblar-me curiosa l'analogia del poeta amb l'alquimista (Coelho?).
ResponderEliminarGràcies, la idea original va ser més pura. Després de fer un quants sonets "depriments" vaig adonar-me que pensar de manera negativa era poèticament productiu. Llavors vaig pensar en la sublimació de Freud i els alquimistes, que suposadament convertien el plom en or.
ResponderEliminar