esgotat pels amors de la vesprada,
quan són les dues de la matinada
i, sota la lluna, estem tots dos sols.
Dorms, com de costum, en dolços bressols
que acarona amb goig la nit estelada
mentre tu somies, ben confiada,
amb verds abrils i càlids juliols.
Em sento l’home més feliç del món,
capaç de sotmetre déus i gegants,
mentre visqui, joiós, al teu costat.
Només un pensament em treu la son:
fins quan aquests dos feliços amants
podran compartir el cel estrellat?
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 6 de desembre de 2012.
Publicat en traducció castellana a www.vanalaire.blogspot.com el 12 de gener de 2013.
Il·lustració: Amants de Marc Chagall (1887-1985).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
Ah, en Joan/Catulo, enamorat i evocador! En alguns poemes m'encantes. Aquest n'és un. Tinc enveja (sana) :)
ResponderEliminarPer cert d'on has tret la il·lustració?
Gràcies, Jordi! Es fa el que es pot! La il·lustració la vaig trobar fent una recerca "clàssica" de google amb "amants" i "lluna". Llavors vaig veure que Chagall, un pintor bastant conegut que ja viu a l'illa dels benaurats, pintava molts quadres amb amants. Celebro que t'hagi agradat!
ResponderEliminar