viernes, 24 de agosto de 2012

Prec desesperat


Del fangar de la mediocritat                                      
m’aixeco, minúscul, per protestar,                         
a tu, que tries a dit qui elevar                                   
als rosats cels de la posteritat.                 
 

No vull el trist paper que m’ha tocat,    
em nego a seguir esclau de l’atzar                  
que permet als escollits triomfar                    
i ven els altres a l’anonimat.                             
 

Deixa que per fi trenqui amb un cop sec        
les cadenes d’acer que ningú torça                  
i amb llibertat un nou destí comenci.             
 

Ningú sent el meu desesperat prec,             
només s’escolta un eco que perd força       
fins a morir en els llimbs del silenci.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 24 d'agost de 2012.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

No hay comentarios:

Publicar un comentario