que escumegen sobre la blana sorra,
són antics monstres amb gust a salmorra,
emergits de l’ànima, que sap qui ets.
Exposats al sol, romanen quiets
fins que el seu propi pes mort els ensorra
i, silenciosament, els esborra,
perdurant tan sols l’eco mut dels fets.
Només l’oceà coneix els tentacles
que s’amaguen amb vil malignitat
sota les seves aigües abissals.
Inconscients, construïm habitacles
de paper, creient que la humanitat
dormirà a recer de tots aquests mals.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 22 de maig de 2015.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.