domingo, 12 de agosto de 2012

Fills sentits


La mort allarga la seva mà freda                            
per a dur-me ben lluny d’aquesta terra               
on la fossa de l’oblit em soterra,                         
vil mortalla, ni que sigui de seda.                         

Ungit per les muses a la lloreda,                          
vaig cantar el que desitjo i m’aterra:                     
la pau dels àngels, la sang de la guerra,                
la bellesa que, cruel, mai no es queda. 

Mes la sort sovint no ajuda els audaços               
i ara tots els meus versos, fills sentits,   
dormen oblidats en un trist altar.

Defugiu tant com sigueu ben capaços  
el mal dels poetes lletraferits                                  
que volen, simples mortals,  perdurar.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 12 d'agost de 2012.
Imatge: Küste bei Mondschein de Carpar David Friedrich (1835-1836).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

No hay comentarios:

Publicar un comentario