lunes, 15 de febrero de 2016

Hetera


A tu, que amb fred menyspreu goses jutjar-me  
des d’aquest pedestal de casta esposa  
i, quan ens creuem, t’apartes cuitosa 
no fos el cas que anessis a tocar-me.

Sàpigues tu, que abans de criticar-me,
faries molt bé d’aprendre una cosa:
sé perfumar la meva pell sedosa
i fer que els homes frisin per amar-me. 

Prou que et satisfà el títol de senyora,
quan només ets, del cert, un receptacle
per als fills, presonera en un casal.

Possiblement, a mi no se m’honora,
però puc, en el meu ric habitacle,
escollir qui traspassa el meu portal.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 15 de febrer de 2016.
Imatge: Detall de La model de l'escultor (Venus Esquilina) de Sir Lawrence Alma-Tadema (1877).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

2 comentarios:

  1. Aquest poema em recorda una mica Dona de primavera de Margarit, per això de "a mi no se m'honora".

    ResponderEliminar
  2. De vegades l'honorabilitat,el prestigi... tenen un preu massa elevat: no viure la vida!

    ResponderEliminar