Com a esclava, temps enrere, servies
en freds palaus de marbre i nacre clar.
Eren temps on no podies triar
amb qui les obscures nits comparties.
Ell t’alliberà d’aquells tristos dies,
comandant els revoltats fins al mar
i Roma, afeblida, va tremolar
en veure totes aquelles sagnies.
Ara, quan les seves mans t’acaronen,
no et fa res dormir sobre un jaç de palla,
si podeu gaudir del cel estrellat.
A la fi, corns i tubes ressonen,
anunciant la darrera batalla.
Si cal morir, que sigui en llibertat!
en freds palaus de marbre i nacre clar.
Eren temps on no podies triar
amb qui les obscures nits comparties.
Ell t’alliberà d’aquells tristos dies,
comandant els revoltats fins al mar
i Roma, afeblida, va tremolar
en veure totes aquelles sagnies.
Ara, quan les seves mans t’acaronen,
no et fa res dormir sobre un jaç de palla,
si podeu gaudir del cel estrellat.
A la fi, corns i tubes ressonen,
anunciant la darrera batalla.
Si cal morir, que sigui en llibertat!
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 4 de març de 2016.
Imatge: Anna Antonicheva en el paper de Frígia en versió del ballet Spartacus, d'Aram Khachaturian.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
No hay comentarios:
Publicar un comentario