Quin serà el misteri
del teu encanteri?
Seran els cabells,
negres, llargs i bells...
Serà ta mirada,
dolça i delicada...
Seran les orelles,
belles com poncelles...
Serà el teu nasset,
el que em té distret...
Seran els teus llavis,
joves i poc savis...
Serà el teu somriure,
consol per a viure...
Seran els teus pits,
guardons protegits...
Seran ambdós braços,
adorables llaços...
Seran els teus dits,
deu desvergonyits...
Serà ta cintura,
formosa figura...
Serà el teu melic,
blanc i fredolic...
Seran els cabells,
negres, curts i bells...
Seran les dos cames,
desitjades dames...
Seran els teus peus,
dues fredes neus...
Serà nu el teu cos,
allò que m’ha fos...
Aquí és el misteri
del teu encanteri...
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 16 de febrer de 2013.
Il·lustració: Cicada de William Sergeant Kendall (1869-1938).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
''Serà el teu somriure, consol per a viure...''. Certament, quan som joves, neix una forma de veure el món que no es tornarà a repetir durant la vida... Un món com l'amor, un tresor. Que mai canvia. Vida adulta. Visca!
ResponderEliminarEls poemes juvenils solen ser més optimistes. Amb poemes més recents un dels meus lectors em va dir que detectava en ells símptomes depressius. Espero no arribar a temps, sovint la poesia és només ficció poètica, però sí és cert qu amb l'edat tot canvia, com deia Heràclit.
ResponderEliminar"no arribar a temps"? Volia dir "no arribar a tant"! haha
ResponderEliminarÉs molt maco aquest poema, Joan. Si ella té tots aquests atributs per a tu ja pot estar contenta!
ResponderEliminarGràcies, Helena, no si tenia tants bons atributs però sí que els hi veia! Ai, l'amor...
ResponderEliminar