Secrets

Les onades arrosseguen secrets
que escumegen sobre la blana sorra, 
són antics monstres amb gust a salmorra, 
emergits de l’ànima, que sap qui ets.

Exposats al sol, romanen quiets 
fins que el seu propi pes mort els ensorra 
i, silenciosament, els esborra,  
perdurant tan sols l’eco mut dels fets. 

Només l’oceà coneix els tentacles 
que s’amaguen amb vil malignitat 
sota les seves aigües abissals.  

Inconscients, construïm habitacles 
de paper, creient que la humanitat 
dormirà a recer de tots aquests mals. 

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 22 de maig de 2015.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Drusil·la

Qui pogués, Drusil·la, ser com un vent
i desordenar els teus llargs cabells,
esvalotar-los tots, volar entre ells, 
i estremir, d’un buf, el teu cos plaent!

Llavors, descarregant un turbulent 
ruixat d’estiu sobre els teus boscos bells,
lliscaria trèmul pels camps novells
que són la teva pell adolescent.

Qui no plouria amb goig sobre una prada 
on l’herba fresca besés els teus peus
mentre saltironegen, nus i joves?

Després, els primerencs raigs de l’albada
germinarien tots aquests relleus
i brollarien flors d’allò més noves. 

POEMA GUANYADOR DEL VI PREMI LITERARI DE POESIA MODEST SALSE (2015)
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 23 d'abril de 2015.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Escriure un haiku

Escriure un haiku

és captar una escena

en sols tres versos.

Aquests arriben

a quatre, sis i quatre

quan els mesures.

Millor si acaben

en paraules que siguin

dolçament planes.

Verbs ben escassos,

en present si fan falta,

no calen rimes.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 18 d'abril de 2015.
Imatge: Mans dibuixant de M. Escher (1948).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

La noia, el temps i les flors

La noia escampa

perfums de jovenesa.

Encís efímer.

El temps passeja

per la suau carena

del seu paisatge.

Les flors amargues

d’un ocàs insalvable

sempre germinen.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 6 d'abril de 2015.

Imatge: fotograma d'El perfum, de Tom Tykwer (2006).

Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Ceci n'est pas un poème

Això no és pas un poema.

Tampoc és un “poema”.

De fet,

“això” no és un poema

ni “això” és cap “poema”.

Ben mirat,

ni “això” és això

ni això és “això”.

Possiblement,

res sigui res.

És més,

possiblement,

res sigui.

Publicat a www.lasiringadepan.bogspot.com l'1 d'abril de 2015.
Imatge: La traició de les imatges, Ceci n'est pas une pipe, de René Magritte (1948).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Malson estrident

Atrapat en un malson estrident 
de carbó negrós i reblat acer,
avançava pel costerut carrer
que duia a la fàbrica de ciment.                 

L’envoltava una boira pestilent 
que emergia d’aquell molí proper;
els operaris, en dia feiner,
trescaven amb la pala durament.

Molt a prop d’aquell recinte tancat, 
l’herba prenia el mateix color fosc
que el fum exhalat per la xemeneia.

Llavors, el sàtir despertà agitat
i escoltà veus de nimfes en el bosc.
La lluna vaporosa li somreia.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 19 de març de 2015.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Hipòlita

Amazona que cavalques a pèl
sobre l’ampla esquena del teu corser!
Tu, que veneraves el dur acer
i protegies la virtut amb zel!

On vas perdre el teu esperit rebel
ho desconeix, fins i tot, el sever
àugur a qui tots suposen saber,
quan fita el vol dels ocells en el cel.

Indiscrets, diuen que esperes un fill,
mes ignoren que amb un verí de serp 
has untat mil sagetes en tropell. 

Ningú podrà dir que va ser senzill
doblegar el teu caràcter esquerp
ni arrencar per la força el teu cinyell!

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 28 de febrer de 2015.
Imatge: Mònica Rovira Creus.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Set funesta

Dedicat a Georg i la seva germana Grete.

Aquelles nits d’elèctrica tempesta  
on les pampallugues dels llamps distants
estrenyien la pell dels dos germans
foren l’inici d’una set funesta.

Grete i Georg sadollaven aquesta
en els amagatalls més casolans,         
besant-se i fent servir les mans
amb la innocència més deshonesta.

Aviat aprengueren a mentir
i dissimular les seves carícies
sota la fusta muda de la taula.

Anys després, quan ambdós es van occir
i dels rumors es passà a les notícies,
comprengueren a casa aquesta faula.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 9 de febrer de 2015.
Imatge: Fotograma de Mr. Nobody, pel·lícula de Jaco Van Dorma (2009). 
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Helena

Primerenca, sí, la teva bellesa!
Veus com desfilen aquests pretendents?
Volen cobrir-te d’or lidi i d’argents, 
tot, si desclous la flor de ta nuesa. 

T’adornen, jovenívola princesa,           
rosses trenes i blaus ulls complaents.
Sota els llavis de mel, blanquetes dents.
Quin llarg coll de cígnia languidesa! 

Dolça, com una fruita saborosa, 
serves la teva polpa adolescent. 
Pobre Teseu, corprès i enamorat! 

Tant se val si el rei Menelau t’esposa
o si Paris se t’enduu com un vent.   
Abans que ells, Teseu ja t’haurà besat!

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com l'11 de gener de 2015.

Imatge: Detall de Teseu i Pirítou jugant-se a Helena, d'Odorico Politi (1810-1846).

Text de Joan Fontanillas Sánchez.

La pau més pura

Quan jo sigui mort no ploreu per mi,
car les aus seguiran alçant el vol,  
i un vent primaveral guarnirà el sòl 
amb brins d’herba i pètals de gessamí.

Quan jo sigui mort no ploreu per mi,
car la negra nit, vestida de dol,
donarà pas a un dia ple de sol  
i una llum transcendent dirà que sí.

Així, sepultat pel vertiginós
curs infinit dels esdeveniments, 
seré engolit per la voraç Natura.

No patiu per aquest bard ominós,
car, malgrat ser entre les seves dents, 
dormirà plàcid en la pau més pura.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 6 de desembre de 2014.

Imatge: Retrat funerari de mòmia fayum.

Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Temps present

Sota els amples pàmpols d’una figuera
que creix rústega a la vora d’un rec,
jeu a l’herba amb el seu llanut borrec
un jove pastor de faç riallera.

Frueix de les figues, amb gran fal·lera,  
que les aus no han malmès amb el seu bec
mentre dirigeix un constant llambrec
a les aigües calmes de la riera.

No roman enamorat de sí mateix,
ni cap nimfa de cor voluptuós
vol maridar-se amb ell sota el corrent.

Sinó que contempla absort com llueix  
el seu reflex a l’aigua, ben blavós
i trèmul, com qui gaudeix del present.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 8 de novembre de 2014.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Filagarses de cotó

Quan les ombres s’estiren allargades,
el capvespre tenyeix el cel de rosa
amb filagarses de cotó on reposa
un voladís sucre de nuvolades.

Llavors, tastant amb delit les rosades 
concameracions de la bromosa 
cúpula crepuscular, un no gosa  
interrompre el dolç sopor de les fades. 

Millor resulta gaudir del paisatge,
observant en silenci reverent  
la fresca puresa del bosc ferest.

Cap discurs humà ni mortal llenguatge 
podria reflectir enterament   
la bellesa d’aquest veral agrest.          

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 23 d'octubre de 2014.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.     

Al final

Envoltat d’altres ànimes errants,
vagarejo sense rumb pel fosc món
que heretem quan el dèbil sol es pon,
més enllà de vasts horitzons llunyans.

Desconec quins són els interrogants
que turmenten, com un estrany malson,
els freds ulls inerts que, al meu voltant, són
testimonis muts de drames mundans.

Ningú contesta les seves preguntes,
ningú atén els seus precs desesperats,
ni dóna escalf als seus ossos fets pols.

Només resten les despulles difuntes,
el taüt i la foscor dels fossats.
No t’enganyis. Al final, morim sols. 

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 15 de setembre de 2014.
Imatge: L'abadia d'Eichwald (1809-1810) de Caspar David Friedrich.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Ave Maria

Qui, del públic, no s’ha d’extasiar   
quan escolta la pietosa veu 
que tant suplica a la Mare de Déu?
Melodia que Schubert va crear... 

Resulta que aquest cant es va inspirar
en els versos que Walter Scott féu
a la Dama del Llac, de pell de neu, 
quan, segons la història, es va amagar.

Tant se val si la donna que ens corfon 
és Ellen o la Verge, alçant la mà.
Els anhels, en el fons, són els mateixos.

Llavors, un copsa la maldat del món 
i com els oprimits preguen en va.
Ningú vindrà a multiplicar els peixos.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 19 d'agost de 2014.
Video: Ave Maria (melodia original de Schubert per a La dama del llac), interpretat per la cantant Mirusia Louwerse i André Rieu.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Segesta

Seguim el camí que duu a Segesta,
envoltats per les espigues que el sol
sicilià ha daurat com qui no vol,
quan, resplendent, s’eleva per la cresta.

Més amunt, mig oblidat, només resta
l’antic teatre grec sobre un pujol
i el viarany serpenteja tot sol
fins l’inacabat temple de Segesta.

Ningú va estriar les seves columnes
i el gran sostre roman a cel obert,
acollint la llum solar a dins seu.

Admirem el lloc com a bons alumnes,
escoltant el carrisquejant concert
de cric-crics i cigales d’aspra veu.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 31 de juliol de 2014.

Imatge: Vista de Segesta a l'estiu.

Text de Joan Fontanillas Sánchez.