Filagarses de cotó

Quan les ombres s’estiren allargades,
el capvespre tenyeix el cel de rosa
amb filagarses de cotó on reposa
un voladís sucre de nuvolades.

Llavors, tastant amb delit les rosades 
concameracions de la bromosa 
cúpula crepuscular, un no gosa  
interrompre el dolç sopor de les fades. 

Millor resulta gaudir del paisatge,
observant en silenci reverent  
la fresca puresa del bosc ferest.

Cap discurs humà ni mortal llenguatge 
podria reflectir enterament   
la bellesa d’aquest veral agrest.          

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 23 d'octubre de 2014.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.