Vaig estiuejar -fa una eternitat-
en una casa de portal estret,
balcons enreixats i blanca paret
on molts ocellets havien niat.
Davant teníem un ample espadat
que una barana de curs inquiet
protegia com petri parapet
mostrant, ben al fons, el riu Llobregat.
Parlo de carrers que, probablement,
ja no veurà qui passi per allí
perquè el temps no perdona ni les pedres.
Tan sols perduren en la meva ment,
com el fràgil buf d’un vent de garbí,
records antics que s’enfilen com hedres.
en una casa de portal estret,
balcons enreixats i blanca paret
on molts ocellets havien niat.
Davant teníem un ample espadat
que una barana de curs inquiet
protegia com petri parapet
mostrant, ben al fons, el riu Llobregat.
Parlo de carrers que, probablement,
ja no veurà qui passi per allí
perquè el temps no perdona ni les pedres.
Tan sols perduren en la meva ment,
com el fràgil buf d’un vent de garbí,
records antics que s’enfilen com hedres.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 20 de gener de 2017.
Imatge: Fotografia del Carrer Julià Fuchs (Monistrol).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
No hay comentarios:
Publicar un comentario