Déu m'observa

Déu m’observa.

A mi, que sóc un baf trèmul i minúscul.

Apilo els conceptes, vells i nous, com si fossin fredes llambordes,

formigueta laboriosa sota un cel inabastable.

Elevo bells arguments que esdevenen parets dialèctiques,

palaus apol·linis de nacre i optimisme metafísic.

Contemplo satisfet les conclusions i corol·laris als quals arribo.

S’alcen com merlets superbiosos de l’intel·lecte més obtús.

Déu m’observa.

M’observa i riu.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 23 de gener de 2017.
Imatge: Representació de Déu con una trinitat que tot ho veu.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

El meu carrer

Vaig estiuejar -fa una eternitat-
en una casa de portal estret,  
balcons enreixats i blanca paret   
on molts ocellets havien niat.    

Davant teníem un ample espadat  
que una barana de curs inquiet  
protegia com petri parapet
mostrant, ben al fons, el riu Llobregat.  

Parlo de carrers que, probablement,  
ja no veurà qui passi per allí
perquè el temps no perdona ni les pedres. 

Tan sols perduren en la meva ment,
com el fràgil buf d’un vent de garbí,
records antics que s’enfilen com hedres.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 20 de gener de 2017.

Imatge: Fotografia del Carrer Julià Fuchs (Monistrol).

Text de Joan Fontanillas Sánchez.