brollen enmig de l’herba les roselles,
omplint el camp de corol·les vermelles
que, fràgils, s’escampen amb les ventades.
Són taquetes de color perfumades
que voleien oloroses i belles
com alegres papallones novelles
entre florides prades i contrades.
Un s’ho mira des de la superfície,
adherit per força a la vasta Terra
que, com un gegant, ho subjecta tot.
Qui volés en la més dolça mol·lície!
Algú dirà que, com una desferra,
també nosaltres volarem... al sot.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 22 d'agost de 2015.
Imatge: Roselles vermelles.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
No hay comentarios:
Publicar un comentario