Persèfone

Tant de bo pogués robar-te petons
i amagar-los, com un marit gelós
que, enardit pel teu somrís primorós, 
volgués sumir-te en infernals salons!

Tant de bo pogués besar aquests dons  
que són els teus llavis de roig sucrós,
quan culls flairoses flors i ajups el cos
mentre cantes candoroses cançons!

Molt em temo que aquest obscur desig
només ha de dur-nos fruits ben amargs
quan el temps esborri la passió.

Llavors, s’evidenciarà el capritx. 
Sense llum, els dies se’ns faran llargs
i llanguirem, vençuts, en un racó.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 25 de setembre de 2015.
Imatge: El rapte de Persèfone de Georges Barbier (1882-1932).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

La banyista

Com la flor tendra que àgil es desfulla,
les seves robes la banyista afluixa 
i mostra al vent els seus pits de maduixa 
i la resta, a mesura que es despulla.

De puntetes, el seu bell cos remulla,  
submergint les cames fins a la cuixa,
i trèmuls cercles en l’aigua dibuixa 
que onegen fins a la riba curulla.

Els cercles concèntrics viatgen lluny, 
sobre la superfície ondulant
de l’aigua que baixa de les muntanyes.

El rastre d’aqueixes ones s’esmuny,
lentament, fins a la xiuxiuejant   
serenitat de les rígides canyes.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 7 de setembre de 2015.
Imatge: Bagneuse de Paul Chabas (1869-1937).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Papallones vermelles

Enllà de velles sendes transitades,
brollen enmig de l’herba les roselles,
omplint el camp de corol·les vermelles
que, fràgils, s’escampen amb les ventades.

Són taquetes de color perfumades
que voleien oloroses i belles
com alegres papallones novelles
entre florides prades i contrades.

Un s’ho mira des de la superfície,
adherit per força a la vasta Terra
que, com un gegant, ho subjecta tot.

Qui volés en la més dolça mol·lície! 
Algú dirà que, com una desferra,
també nosaltres volarem... al sot.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 22 d'agost de 2015.
Imatge: Roselles vermelles.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

El cuerpo del delito

Habiéndose alejado convenientemente de su domicilio, llevaba un par de bolsas de basura con lo que quedaba de su compañero y no estaba dispuesto a que nadie pudiera relacionarle jamás con aquel suceso. Cuando vislumbró el contenedor, miró a lado y lado de la calle para cerciorarse de que no hubiera ningún testigo. La noche era fría y solitaria, no había allí ni un alma. Atravesó con decisión la calle y, sigilosamente, abrió el contenedor para, acto seguido, arrojar las bolsas con el cuerpo. Apenas se escuchó ningún ruido pues las bolsas del fondo amortiguaron la caída y el sujeto se alejó del lugar con paso ligero y, quizá, con un atisbo de remordimiento. En el interior del contenedor, entre las bolsas de basura, yacía inerte Teddy, su entrañable osito de peluche. 

Publicado en www.lasiringadepan.blogspot.com el 30 de julio de 2015.

Texto de Joan Fontanillas Sánchez

No és com altres nits

Passegem tots dos de nit pels carrers,
sota l’esguard còmplice de la lluna.
No és com altres nits de millor fortuna
on venies a mi amb passos lleugers.

Aquesta nit, els teus miols falders
resten muts i la teva cua bruna
penja morta com una vella runa
entre els braços d’aquest felí convers.

Com has acabat estès a l’orc fang
és un misteri de rostre fatal 
que potser mai ningú no esclarirà.

Demà, només quedarà un toll de sang
com a testimoni mut del final.  
La pluja, pel matí, l’aigualirà.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 20 de juliol de 2015.
Foto: gat siamès.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Secrets

Les onades arrosseguen secrets
que escumegen sobre la blana sorra, 
són antics monstres amb gust a salmorra, 
emergits de l’ànima, que sap qui ets.

Exposats al sol, romanen quiets 
fins que el seu propi pes mort els ensorra 
i, silenciosament, els esborra,  
perdurant tan sols l’eco mut dels fets. 

Només l’oceà coneix els tentacles 
que s’amaguen amb vil malignitat 
sota les seves aigües abissals.  

Inconscients, construïm habitacles 
de paper, creient que la humanitat 
dormirà a recer de tots aquests mals. 

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 22 de maig de 2015.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Drusil·la

Qui pogués, Drusil·la, ser com un vent
i desordenar els teus llargs cabells,
esvalotar-los tots, volar entre ells, 
i estremir, d’un buf, el teu cos plaent!

Llavors, descarregant un turbulent 
ruixat d’estiu sobre els teus boscos bells,
lliscaria trèmul pels camps novells
que són la teva pell adolescent.

Qui no plouria amb goig sobre una prada 
on l’herba fresca besés els teus peus
mentre saltironegen, nus i joves?

Després, els primerencs raigs de l’albada
germinarien tots aquests relleus
i brollarien flors d’allò més noves. 

POEMA GUANYADOR DEL VI PREMI LITERARI DE POESIA MODEST SALSE (2015)
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 23 d'abril de 2015.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Escriure un haiku

Escriure un haiku

és captar una escena

en sols tres versos.

Aquests arriben

a quatre, sis i quatre

quan els mesures.

Millor si acaben

en paraules que siguin

dolçament planes.

Verbs ben escassos,

en present si fan falta,

no calen rimes.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 18 d'abril de 2015.
Imatge: Mans dibuixant de M. Escher (1948).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

La noia, el temps i les flors

La noia escampa

perfums de jovenesa.

Encís efímer.

El temps passeja

per la suau carena

del seu paisatge.

Les flors amargues

d’un ocàs insalvable

sempre germinen.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 6 d'abril de 2015.

Imatge: fotograma d'El perfum, de Tom Tykwer (2006).

Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Ceci n'est pas un poème

Això no és pas un poema.

Tampoc és un “poema”.

De fet,

“això” no és un poema

ni “això” és cap “poema”.

Ben mirat,

ni “això” és això

ni això és “això”.

Possiblement,

res sigui res.

És més,

possiblement,

res sigui.

Publicat a www.lasiringadepan.bogspot.com l'1 d'abril de 2015.
Imatge: La traició de les imatges, Ceci n'est pas une pipe, de René Magritte (1948).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Malson estrident

Atrapat en un malson estrident 
de carbó negrós i reblat acer,
avançava pel costerut carrer
que duia a la fàbrica de ciment.                 

L’envoltava una boira pestilent 
que emergia d’aquell molí proper;
els operaris, en dia feiner,
trescaven amb la pala durament.

Molt a prop d’aquell recinte tancat, 
l’herba prenia el mateix color fosc
que el fum exhalat per la xemeneia.

Llavors, el sàtir despertà agitat
i escoltà veus de nimfes en el bosc.
La lluna vaporosa li somreia.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 19 de març de 2015.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Hipòlita

Amazona que cavalques a pèl
sobre l’ampla esquena del teu corser!
Tu, que veneraves el dur acer
i protegies la virtut amb zel!

On vas perdre el teu esperit rebel
ho desconeix, fins i tot, el sever
àugur a qui tots suposen saber,
quan fita el vol dels ocells en el cel.

Indiscrets, diuen que esperes un fill,
mes ignoren que amb un verí de serp 
has untat mil sagetes en tropell. 

Ningú podrà dir que va ser senzill
doblegar el teu caràcter esquerp
ni arrencar per la força el teu cinyell!

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 28 de febrer de 2015.
Imatge: Mònica Rovira Creus.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

Set funesta

Dedicat a Georg i la seva germana Grete.

Aquelles nits d’elèctrica tempesta  
on les pampallugues dels llamps distants
estrenyien la pell dels dos germans
foren l’inici d’una set funesta.

Grete i Georg sadollaven aquesta
en els amagatalls més casolans,         
besant-se i fent servir les mans
amb la innocència més deshonesta.

Aviat aprengueren a mentir
i dissimular les seves carícies
sota la fusta muda de la taula.

Anys després, quan ambdós es van occir
i dels rumors es passà a les notícies,
comprengueren a casa aquesta faula.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 9 de febrer de 2015.
Imatge: Fotograma de Mr. Nobody, pel·lícula de Jaco Van Dorma (2009). 
Text de Joan Fontanillas Sánchez.