La foscor que mor

Els plataners i els tells s’alcen gebrats,  
quan les negres tenebres obren pas
als breus rubors de l’aurora fugaç.  
Els corbs encara dormen abrigats.  

Una boira de cotó té embromats
els boscos més enllà del riu de glaç.
No s’escolta cap esgarip rapaç
ni remor de pluja als verals sagrats.

Tan sols un lleu cruixir de fulles mortes  
sota els peus, a mesura que camino,
trenca el silenci del bosc abans mut.

Havent creuat el Portal de les Hortes,
camí del vell molí, un cop més, matino.
En la foscor que mor, he renascut.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 7 de juny de 2014.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.