Dorm amb un lleu somrís angelical
i tanca els ulls mentre, un cop més, somia.
És la bella dorment, que s’extasia
en mons onírics de curs ideal.
La noia pateix un terrible mal,
mes no consisteix en la fantasia
de no poder despertar, ni de dia
ni de nit, durant un segle fatal.
L’encanteri que sobre ella recau
és de caràcter força més mesquí,
perquè la desvetlla molt freqüentment.
Qui la desperta no és cap príncep blau.
Ans, al contrari, fa pudor de vi
i s’hi arramba sense cap mirament.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 10 de juny de 2016.
Imatge: origen desconegut.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
