Segesta

Seguim el camí que duu a Segesta,
envoltats per les espigues que el sol
sicilià ha daurat com qui no vol,
quan, resplendent, s’eleva per la cresta.

Més amunt, mig oblidat, només resta
l’antic teatre grec sobre un pujol
i el viarany serpenteja tot sol
fins l’inacabat temple de Segesta.

Ningú va estriar les seves columnes
i el gran sostre roman a cel obert,
acollint la llum solar a dins seu.

Admirem el lloc com a bons alumnes,
escoltant el carrisquejant concert
de cric-crics i cigales d’aspra veu.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 31 de juliol de 2014.

Imatge: Vista de Segesta a l'estiu.

Text de Joan Fontanillas Sánchez.

La dolça Tais

A les meditacions de Jules Massenet.

Amb melodiosa delicadesa, 
unes presumides mans femenines
polsen amb gràcia les cordes fines
d’una lira grega de gran bellesa.

Qui toca l’instrument amb lleugeresa
és la dolça Tais, de galtes divines,
que harmonitza les notes vespertines 
amb una veu que té la gent corpresa.

Els convidats somriuen encisats, 
bategant al ritme de la cadència 
que dicten els agradosos arpegis.

Ningú s’aixeca dels seients brodats,
tots esperen amb sublim paciència
que la noia canti els seus florilegis.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com l'1 de juliol de 2014.
Imatge: Girl playing lyre de Tade Styka (1889-1954).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.