Sota l’indiscret esguard d’uns templets,
més enllà del marbre blanc d’un
relleu
que representa Ariadna i
Teseu,
s’alça un intricat laberint
d’arbrets.
Amagats entre les verdes
parets
d’espessos xiprers podats,
amor meu,
descordo delitós el camafeu
que guarda amb gelosia els teus
secrets.
Una mà furtiva, vostè
perdoni,
s’esmuny en silenci pel sedós
mont
que Venus reserva al joc
amatori.
Cap altre mortal n’ha estat
testimoni.
Només Eros, bastit sobre una
font,
perfila murri un somriure
marmori.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 22 de març de 2014.
Imatge: Escultura d'Eros al Laberint d'Horta.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
Quedar per prendre cafè italià,
passejar per Sants aquella
vegada,
recórrer laberints a la
vesprada,
fer-se petons, agafats de la
mà.
Resseguir el passat grec i
romà,
contemplar junts l’Alhambra
de Granada,
descobrir blaus mars en
terra allunyada,
remuntar l’Ebre en barca i
més enllà.
Fer una pausa de diversos
anys
a la vora del massís del
Montseny
i formar tots dos una nova
llar.
On acabaran aquests viaranys
no ho sé, ni quan, però el
camí s’estreny
i és millor recordar que
imaginar.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 3 de març de 2014.
Imatge: Llum al final del bosc, Hostalric, boscos de fusta a la falda del castell, de Víctor Bassols (2011).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
