Fa temps, al luxós palau de l'emir,
arribaren els músics d'un basar
que presumien de poder mostrar
la millor dansaire de Wadi as Sir.
La ballarina, dibuixant un gir,
doblegà els seus malucs de nacre clar
i el gran monarca, veient-la dansar,
ordenà que la deixessin venir.
Fascinat, el príncep digué: “Qui sap
dir-me d'on neix un ball tan seductor?".
La noia respongué amb to vergonyós:
“L’ànima del filòsof és al cap,
la del poeta batega al seu cor,
la del ballarí li recorre el cos”.
arribaren els músics d'un basar
que presumien de poder mostrar
la millor dansaire de Wadi as Sir.
La ballarina, dibuixant un gir,
doblegà els seus malucs de nacre clar
i el gran monarca, veient-la dansar,
ordenà que la deixessin venir.
Fascinat, el príncep digué: “Qui sap
dir-me d'on neix un ball tan seductor?".
La noia respongué amb to vergonyós:
“L’ànima del filòsof és al cap,
la del poeta batega al seu cor,
la del ballarí li recorre el cos”.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 3 de febrer de 2016.
Imatge: Arabian nights de Kay Nielsen (1886-1957).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
M'agraden molt aquestes distincions pel que fa a l'ànima!
ResponderEliminarTenen un aire platònic, no? Intel·ligible, irascible, concupiscible... La concupiscible, la més lligada al cos té en aquest context una càrrega adicional de voluptuositat i sensualitat. És una versió meva, en sonet, d'un relat curt de Jalil Gibran. Va ser llegir-lo i voler fer-ne un poema. Crec que el millor que se li pot dir a algú és que en llegir-lo fan entrar ganes d'escriure...
Eliminar