Friné

Quan la van jutjar, deixà que caigués
la seva túnica de fils daurats
i tots admiraren bocabadats
la seva nuesa en aquell procés.

Qui gosaria, quan la contemplés,
culpar la flor de pètals delicats?
Qui podria condemnar els rosats
encants i no delectar-s’hi mai més?

L’absolgueren per unanimitat,
convençuts que tanta bellesa en flor
significava un ver senyal, un nexe.

Llavors, el magistrat de més edat,
com si fos la deessa de l’Amor,
li besà pietosament el sexe.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 20 de gener de 2016.
Imatge: Phryne de Pierre Étienne Daniel Campagne (1885).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.