Segesta

Seguim el camí que duu a Segesta,
envoltats per les espigues que el sol
sicilià ha daurat com qui no vol,
quan, resplendent, s’eleva per la cresta.

Més amunt, mig oblidat, només resta
l’antic teatre grec sobre un pujol
i el viarany serpenteja tot sol
fins l’inacabat temple de Segesta.

Ningú va estriar les seves columnes
i el gran sostre roman a cel obert,
acollint la llum solar a dins seu.

Admirem el lloc com a bons alumnes,
escoltant el carrisquejant concert
de cric-crics i cigales d’aspra veu.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 31 de juliol de 2014.

Imatge: Vista de Segesta a l'estiu.

Text de Joan Fontanillas Sánchez.