sota l’esguard còmplice de la lluna.
No és com altres nits de millor fortuna
on venies a mi amb passos lleugers.
Aquesta nit, els teus miols falders
resten muts i la teva cua bruna
penja morta com una vella runa
entre els braços d’aquest felí convers.
Com has acabat estès a l’orc fang
és un misteri de rostre fatal
que potser mai ningú no esclarirà.
Demà, només quedarà un toll de sang
com a testimoni mut del final.
La pluja, pel matí, l’aigualirà.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 20 de juliol de 2015.
Foto: gat siamès.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
No hay comentarios:
Publicar un comentario