lunes, 9 de febrero de 2015

Set funesta


Dedicat a Georg i la seva germana Grete.

Aquelles nits d’elèctrica tempesta  
on les pampallugues dels llamps distants
estrenyien la pell dels dos germans
foren l’inici d’una set funesta.

Grete i Georg sadollaven aquesta
en els amagatalls més casolans,         
besant-se i fent servir les mans
amb la innocència més deshonesta.

Aviat aprengueren a mentir
i dissimular les seves carícies
sota la fusta muda de la taula.

Anys després, quan ambdós es van occir
i dels rumors es passà a les notícies,
comprengueren a casa aquesta faula.


Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 9 de febrer de 2015.
Imatge: Fotograma de Mr. Nobody, pel·lícula de Jaco Van Dorma (2009). 
Text de Joan Fontanillas Sánchez.

2 comentarios:

  1. bon retrat d'un amor no acceptat, si aquesta és la paraula, bona rima, feia temps que no llegia versos amb rima

    ResponderEliminar
  2. Gràcies! Ja porto una temporadeta fent sonets, igual un dia canvio a versos lliures, però de moment m'hi trobo còmode. No s'estila però... podríem dir que tota poesia en sí mateixa és inusual. La idea del poema va ser una combinació de la pel·lícula Mr Nobody i la vida del poeta Georg Trakl. T'he agregat un enllaç del teu blog al meu. Així de quan en quan aniré llegint-te, que va molt bé. Són poemes frescos i que fan pensar!

    ResponderEliminar