viernes, 4 de octubre de 2013
Rar encís
Assegut en silenci al passadís,
observes infermeres i doctors
que van circulant pels blancs corredors
de la teva nova llar, rar encís.
El teu passat es va fent fonedís
i et preguntes on estàs, entre plors.
No comprens perquè et visiten senyors
i amables dones sense previ avís.
Quan et criden per anar a sopar,
et capfiques amb alguna cabòria,
i, apartant els coberts, uses el dit.
No pateixis si no pots recordar,
que tots junts serem la teva memòria
i t’abraçarem en el fosc oblit.
Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 4 d'octubre de 2013.
Imatge: Home vell amb pena (Al llindar de eternitat) de Vincent Van Gogh (1890).
Text de Joan Fontanillas Sánchez.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
D'encís no en té cap, pobre home.
ResponderEliminarUn eufemisme. L'Alzheimer sembla bruixeria, no saps com però va minant la persona. És terrible. Queda el cos i la ment se'n va.
ResponderEliminar