Sàtir bregat

 

Quan em vaig despertar molt aviat,   
després d’un somni farcit de neguit,
vaig trobar-me estirat en el meu llit,
convertit, ai las, en sàtir bregat.
 
“No pot ser!”-vaig cridat tot espantat.
Palpava les banyetes amb el dit, 
les cames... eren potes de cabrit 
i la cua, grossa com un pecat.
 
“Què diran? Què faré?” -dubtava tant! 
Panxut com un gran odre ple de vi,
dels nervis m’estirava les orelles.
 
Vaig obrir el finestral i, saltant, 
fugí als feréstecs boscos de garbí, 
exclamant: ”Ara vinc, nímfules belles!”.

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el dia 1 d'agost de 2013.
Il·lustració: Bust de satir (1621), de Jacob Jordaens.
Text de Joan Fontanillas Sánchez.