Brot efímer

Abatut, recolzo les mans al cap,                    
incapaç de mantenir-me despert,                         
i els ulls se m’acluquen amb gest inert,              
per obra de Morfeu, que tot ho sap.                    

Somiant, nu sense cap esgarrap,                           
passejo per un viarany incert                                  
d’exòtiques baies a cel obert                                  
amb les que puc, feliç, omplir el pap.                 

Però, després, ombrívols pensaments               
marceixen aquest arcàdic paisatge                      
i bufa un tuf del tot aterridor:                                
 
I si resulta que aquests pútrids vents                 
no són cap somni ni nocturn miratge                  
sinó que jo, brot efímer, sóc mort?

Publicat a www.lasiringadepan.blogspot.com el 21 d'octubre de 2012.
Il·lustració: El sueño de la razón produce monstruos de Goya (1799). 
Text de Joan Fontanillas Sánchez.